1 de desembre del 2020

Veïnificació de la Plaça Sant Miquel: fins quan i en quina mesura ?

La Plaça de Sant Miquel com a metàfora del barri en temps de pandèmia

Ajuntament de Barcelona

Recentment la plaça Sant Miquel s'ha tornat a obrir a l'ús públic després d'una reforma que s'ha allargat més del previst a causa de la pandèmia. Es tracta d'una plaça d'una amplitud atípica al Gòtic, deguda a una de les primeres operacions d'esponjament (anys 60), i molt marcada per comptar entre les seves façanes les dels tres edificis centrals de l'Ajuntament: (l'històric, el Nou i el Novíssim), així com per la intensa activitat generada al seu voltant per quest fet.                         

El Pla de Barris Gòtic Sud / Raval Sud  ha generat espais de participació, ha dinamitzat la plaça durant mesos amb activitats i amb mobiliari urbà que s'instal·lava cada dia, i ha fet també una mica d'arqueologia recent quant a reivindicacions veïnals sobre l'espai.  Fins i tot el consistori ha aplicat el neologisme veïnificació, un d'aquells termes sovint utilitzats per l'administració, que tendeixen a buidar de contingut conceptes populars.

I és que la plaça és sovint objecte de reivindicacions veïnals des de fa dècades. Ja a finals dels anys 70 el veïnat organitzava protestes a la plaça contra l’ocupació de vehicles tant municipals com dels treballadors i treballadores del propi Ajuntament. La construcció del pàrquing, que havia de servir per deixar la plaça lliure de vehicles, va haver d’aturar les obres per l'aparició de restes arqueològiques, motiu pel qual la plaça va seguir tenint vehicles aparcats. Les protestes del veïnat arriben quan difícilment es poden organitzar a la plaça els mercats de pagès i els actes de la festa major del Gòtic que s'hi celebraven pels volts de Sant Jaume.

Més recentment, la plaça ha estat escenari de reivindicacions de la marea groga de Ciutat Vella per les retallades a l’ensenyament. Es van concentrar a la plaça mestres, alumnes, mares i pares de totes les escoles de Ciutat Vella en un acte festiu de reivindicació col·lectiva. 


L'any 2012, l’escultura “Homenatge als Castellers” (popularment conegut com “la ferralla”) va provocar polèmica pel seu elevat cost i per fer-se d’esquena al veïnat i sense cap consulta prèvia, desplaçant el flux de vehicles i de retruc els bancs on seien els veïns i veïnes a prendre el sol; així, la seva inauguració el dia de Santa Eulàlia va ser acollida amb protestes veïnals i la pancarta Ni ferralla ni retallades !

Dos anys després, el col·lectiu Fem Plaça   va escollir Sant Miquel per a la primera de les seves accions de recuperació d'espais públics com a llocs d'esbarjo i de trobada. En va resultar, a més d'una primera experiència reveladora a la que seguirien desenes d'altres per tota Ciutat Vella, un acurat estudi dels problemes i conflictes que tenien lloc a la plaça, així com una sèrie de propostes per superar-los: aparcament, circulació rodada, sobreocupació de terrasses, manca de bancs i necessitat de verd, jocs infantils massa tancats, i sobre tot l’ombra etc.

 
 
La reforma sembla haver pres bona nota de l'històric de les reivindicacions veïnals, i planteja una proposta ambiciosa i poc habitual als barris del centre: uns jocs infantils que superen la idea de tancament per estendre's cap a una bona part de la plaça amb més mobiliari urbà de l'habitual i alguns arbres. La resposta del veïnat ha estat entusiasta i des del primer dia la plaça gaudeix d'una vitalitat que fa goig. A més de les llums, però, hi ha més ombres que les que projecten aquests set arbrets.  La més  evident i reiterada és l'ús de la plaça com a aparcament de vehicles i zona informal de càrrega i descàrrega. La presència de vehicles a la plaça hauria de ser reduïda al mínim imprescindible. 

D’altra banda sembla evident que, més enllà d'alguns encerts inqüestionables, l'èxit de la reforma es veu afavorida per les singulars circumstàncies a què obliguen el coronavirus i les seves conseqüències. Per exemple, la desaparició temporal d'unes terrasses que pràcticament monopolitzen una part important de la plaça, i que ara van reapareixent i desapareixent al ritme de l'afectació de la pandèmia. Però, més àmpliament, també l'ensorrament de l'activitat turística a la ciutat: Sant Miquel és una plaça molt cèntrica dins el barri amb més pressió turística de la ciutat i, fins a fa poc temps, hi passaven cada dia milers de turistes que comprometien enormement el seu gaudi veïnal. Com a tants altres racons del Gòtic, durant la pandèmia hem vist la recuperació del seu paper d'espai de jocs i trobada, durant tant anys segrestat per la saturació turística. Però el seu futur és incert i dependrà de l'èxit que lobbies i fanàtics de la turistització tinguin en la seva missió de reprendre l'espoli turístic dels nostres barris, així com de la resistència que hi oposi el veïnat, ara per ara molt motivat per aquesta mateixa recuperació.

Per altra banda, la desturistització del barri i la ciutat -ja veurem i lluitarem fins a quin punt efímera o més duradora- no fa evitar certs vicis adquirits al llarg de tants anys de culte al turisme. No sembla lògic, per exemple, que en una plaça tan àmplia i oberta no s'hi trobi espai per a uns normalíssims contenidors de recollida selectiva d'escombraries. Normals, en fi, a qualsevol altre barri, perquè a bona part de la superfície del Gòtic llueixen per la seva absència. També crida l'atenció que una de les diverses reivindicacions veïnals mai ateses en sigui una de tan necessària com un tendal que doti d’ombra els espais de joc infantil, un tendal que podria no adequar-se a una certa concepció estètica del barri. Passa el mateix amb els aparcaments de bici o elements tant bàsics i comuns a d'altres barris com ara bancs, fonts o papereres. Semblaria que algú pensa que el nostre és un barri massa bonic per ser dedicat a altres funcions que la de ser imatge i aparador de la ciutat. Doncs no: som un barri i vivim aquí; tenim drets i necessitats, i no pararem fins que els conquerim i les cobrim.

Valgui com a exemple la plaça Sant Miquel: com a veïnes tenim molt clar el nostre rol d'usuàries que la cuiden i vetllen pel seu bon ús i estat. Ens preguntem, però, fins a quin punt l'administració tindrà la voluntat i la capacitat de garantir que cotxes, terrasses i activitat turística no acabin deixant aquesta reforma en poc més que una anècdota, com les anteriors.

 

18 d’octubre del 2020

Vacunes a La Negreta


Veïna, veí,

Segurament et preguntes per què aquest any vens a vacunar-te de la grip aquí. La realitat és que per a nosaltres ha estat una decisió complicada de prendre, i mirarem de resumir-la el millor que puguem: La Negreta és un espai social del Gòtic gestionat per diverses persones i col·lectius, entre els quals l’Associació de Veïnes i Veïns del barri Gòtic, l’assemblea d’habitatge Resistim al Gòtic, el col·lectiu feminista La Negreta Feminista, el grup de consum El Bròquil, ATTAC Catalunya o el grup ecologista Extinction Rebellion. És també espai de trobada i reunió per altres col·lectius com Ciutat Vella No Està en Venda o el punt logístic i de repartiment de la xarxa de suport Vecines en Red Ciutat Vella. És un espai apartidista, autònom i independent de les institucions .

A La Negreta, com a espai social del barri, som agent i part activa de tot el que hi passa. A hores d’ara, com segurament sabràs, la lluita per un Centre d’Atenció Primària nou és un dels fronts oberts més importants que tenim les veïnes del barri. És en aquest context que veïnes i veïns, juntament amb professionals del CAP, hem creat la Plataforma “CAP Gòtic Nou Ja!” per lluitar i reivindicar un centre nou que les administracions es van comprometre a fer l’any 2008.

El passat 25 de setembre vam rebre una petició del Districte de Ciutat Vella i l’AIS Barcelona Litoral per acollir la campanya de vacunacions de la grip d’aquest any al Gòtic. En aquesta situació de lluita compartida i de suport a les professionals del CAP, i entenent que la proximitat de La Negreta al CAP facilita molt les coses als i les professionals, hem cregut que, encara ens suposi entrar en moltes contradiccions, té sentit acceptar la petició.


Creiem fermament, però, que això és un símptoma indicatiu de la precària situació en què es troba l’Atenció Primària al nostre barri i a tota la ciutat, i no deixarem de denunciar-ho.

La situació derivada de la COVID-19 ha accentuat encara més unes mancances d’espai que, en el cas del CAP Gòtic, ja eren molt evidents des de la seva construcció. Tant és així que, després de moltes protestes de professionals i veïnat, el CAP s’haurà d’ampliar provisionalment en mòduls prefabricats a la Plaça de Joaquim Xirau mentre les administracions no fan realitat el CAP nou.

Actualment estem lluitant perquè l’Ajuntament de Barcelona, que és qui ha de cedir al Departament de Salut un espai pel nou CAP, trobi l’espai idoni perquè pugui començar la redacció i execució del projecte.

La setmana passada, però, el mateix Ajuntament va decidir cedir un dels pocs espais idonis (l’edifici annex a Correus) a una iniciativa privada. De nou, i com ja vam poder veure clarament en la lluita pel CAP Raval Nord, l’administració posa per davant els diners a la salut del veïnat.

Ens tocarà lluitar. Et convidem a apuntar-te a la llista de correu electrònic per rebre les actualitzacions de la Plataforma “CAP Gòtic Nou Ja!” i a seguir l’actualitat de la lluita pel nou CAP Gòtic a twitter.com/CAPGoticNouJa

La Negreta és un espai obert a tots els veïns i veïnes del barri. Si vols formar part de l’espai o d’algun dels col·lectius que el gestionem només cal que t’apropis qualsevol tarda o, si ho prefereixes, pots escriure un correu electrònic a lanegretadelgotic@gmail.com .

T’hi esperem!

 

12 d’octubre del 2020

El llarg periple per aconseguir el nou CAP Gòtic

La necessitat d'un nou CAP Gòtic són imprescindibles, la plataforma CAP Gòtic Nou JA reivindica davant les administracions una solució urgent que permeti abordar les proves covid separadament a d'altres patologies que necessiten tanta o més atenció.  La plaça de Joaquim Xirau és un cúmul d'obstacles però amb la insistència i la greu situació del CAP ens han col·locat de manera provisional una carpa per fer servei covid. 

 

 

 

 

 

El Gòtic ha reventat per l'avaricia dels que van creure que el turisme seria la gallina dels ous d'or i ara tenim un barri de persianes abaixades i sense possibilitat de trobar una solució pel nou CAP.   

De les poques ubicacions possibles per a la construcció d'un nou CAP l'edifici posterior de correus era més que una possibilitat, però altre cop se'ns han adelantat interessos al·liens a nosaltres 





 



Finalment ens estan posant els mòduls provisionals que ens faran d'anexe al CAP Gòtic mentre no tinguem el nou.



2 d’octubre del 2020

Manifest a 21 de setembre 2020 - Plataforma Cap Gòtic Nou Ja !

SITUACIÓ DEL CAP GÒTIC  

a 21 de setembre de 2020

Els professionals i el veïnat del barri del Gòtic fa anys que seguim amb preocupació la manca d’espai i l’estat precari de les instal·lacions on es troba ubicat el Centre d’Atenció Primària Gòtic.

L’actual centre, inaugurat l’any 2000 a la planta baixa d’un edifici de l’Institut Municipal de l’Habitatge i la Rehabilitació, presenta des de l’inici, serioses deficiències d’espai i d’estructura. Així mateix, les problemàtiques s’han vist accentuades com a conseqüència de la pandèmia de la COVID-19, que ha agreujat, encara més, la necessitat d’un nou CAP Gòtic. Si abans el centre ja se’ns feia petit, ara encara més.

Actualment, i de manera provisional, disposem d’una carpa de 35 m2 on s’ha traslladat tota l’activitat Covid: realització de PCR, consulta de medicina per atendre els pacients amb símptomes compatibles amb Covid, i rastreig de contactes. Cal destacar que en aquest espai s’han encabit quatre professionals amb les dificultats tant ergonòmiques com organitzatives que això implica. Malgrat que la Carpa permet recuperar alguns espais al CAP, imprescindibles per reprendre el seguiment de la patologia crònica, en absolut resol el problema d’espais del CAP Gòtic: metres quadrats disponibles i problemes estructurals greus, que en més d’una ocasió han obligat a tancar el Centre.

A mes, cal tenir en compte que una carpa no deixa de ser un espai provisional, amb les dificultats que comporta treballar-hi degudes a les inclemències climàtiques i als dèficits estructurals inherents.

Estem a l’espera de la instal·lació de mòduls provisionals a la plaça Joaquim Xirau per millorar la continuïtat assistencial i garantir les mesures COVID. És imprescindible que el temps d’espera per disposar d’aquests mòduls sigui el mínim possible per poder assegurar una bona cobertura sanitària mentre no gaudim del nou espai definitiu.

El pacte de Ciutat del 2008 recollia el compromís entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut Català de la Salut en la reserva d’un espai per al CAP Gòtic. Dotze anys després encara no s’ha complert. Cal que el compromís de l’Ajuntament i el Departament de Salut sigui ferm i s’agilitzin els estudis tècnics necessaris per decidir la ubicació definitiva del nou CAP.

Les darreres reunions han posat de manifest retards en els compromisos pactats que fan inviables els terminis previstos, i impossibiliten una atenció adequada i segura als usuaris.

NECESSITEM UN ESPAI NOU PER AL CAP!