Fixeu-vos les places i placetes sense ningú,
en silenci. La Rambla igual, desconeguda mai vista i amb el desig de
passejar-la, i finalment el nostre mercat de la Boqueria que recupera la seva
funció de mercat municipal únicament obert per al veïnat. Les parades que s’han
transformat en negoci per turistes tancades a cal i canto. Veritablement encara
que sigui amb guants i mascareta és un plaer sortir a comprar.
Es poden sentir els veïns, es fa sentir la
seva proximitat, amablement et saluden a distància i et demanen si necessites
alguna cosa, s’han creat xarxes de suport mutu i s’està atenent a qui més ho
necessita. I no parlem dels nostres serveis públics de salut dels qui ningú
se’n recorda fins que els necessita. Quant d’esforç i quanta generositat dels
equips sanitaris i no sanitaris que comanden els nostres centres de salut,
gràcies, moltes gràcies a tots. Quanta generositat oculta, quin luxe de veïnat
! Per uns dies hem tornat a sentir que som un barri.
PERÒ NO, el discurs està sent una altre més a prop de la por i de l’estomac
encongit. Estem confinats a casa nostra per evitar que
un virus d’origen desconegut s’escampi provoqui morts innecessàries i un
col·lapse dels nostres serveis públics de salut.
L’amenaça del virus obliga a tancar-nos a casa, cosa insòlita
paradoxal pel veïnat de Ciutat Vella que s’escarrassa en ajudar i
donar un cop de ma allà on no arriben les administracions.L’amenaça del virus obliga a tancar-nos a casa, cosa insòlita
paradoxal pel veïnat de Ciutat Vella que s’escarrassa en ajudar i
El confinament ens deixa moltes hores per
pensar en què farem quan ens deixin sortir. Com tornarem a reprendre
l’activitat anterior, com serà el nostre barri arrasat pel turisme massificat i
cutre i quina activitat econòmica s’implantarà ?
Quants veïns i veïnes que treballen en el sectors del turisme i la restauració es veuran acomiadats ?
De vegades costa de creure tot plegat. Un virus descontrolat que s’expandeix pel nostre planeta globalitzat posa en crisi tot un sistema de vida basada en l’acumulació i el consum. Cap sistema polític, cap polític, ni cap hecatombe l’ha pogut doblegar i ha pogut un virus. Com diu l’escriptor investigador Mancuso les plantes tenen més probabilitats de sobreviure que els humans. Cert, en un món globalitzat, els resultats d’una pandèmia com aquesta hauria de ser una lliçó magistral per no tornar-la a cagar.
Quants veïns i veïnes que treballen en el sectors del turisme i la restauració es veuran acomiadats ?
De vegades costa de creure tot plegat. Un virus descontrolat que s’expandeix pel nostre planeta globalitzat posa en crisi tot un sistema de vida basada en l’acumulació i el consum. Cap sistema polític, cap polític, ni cap hecatombe l’ha pogut doblegar i ha pogut un virus. Com diu l’escriptor investigador Mancuso les plantes tenen més probabilitats de sobreviure que els humans. Cert, en un món globalitzat, els resultats d’una pandèmia com aquesta hauria de ser una lliçó magistral per no tornar-la a cagar.
Alerta però amb el que ens vindrà desprès,
perquè tenim l’amenaça inexorable del canvi climàtic i una economia tocada de
mort. La pluja de milions i les promeses balsàmiques no ens arribaran a tothom
per igual. Quant toqui despertar-se, llavors veurem en
quina realitat ens tocarà viure. Quina lliçó !