1 d’abril de 2020

Una cosa extranya està passant que es diu Coronavirus



Fixeu-vos les places i placetes sense ningú, en silenci. La Rambla igual, desconeguda mai vista i amb el desig de passejar-la, i finalment el nostre mercat de la Boqueria que recupera la seva funció de mercat municipal únicament obert per al veïnat. Les parades que s’han transformat en negoci per turistes tancades a cal i canto. Veritablement encara que sigui amb guants i mascareta és un plaer sortir a comprar.
Es poden sentir els veïns, es fa sentir la seva proximitat, amablement et saluden a distància i et demanen si necessites alguna cosa, s’han creat xarxes de suport mutu i s’està atenent a qui més ho necessita. I no parlem dels nostres serveis públics de salut dels qui ningú se’n recorda fins que els necessita. Quant d’esforç i quanta generositat dels equips sanitaris i no sanitaris que comanden els nostres centres de salut, gràcies, moltes gràcies a tots. Quanta generositat oculta, quin luxe de veïnat ! Per uns dies hem tornat a sentir que som un barri.  
PERÒ NO, el discurs està sent una altre més a prop de la por i de l’estomac encongit. Estem confinats a casa nostra per evitar que un virus d’origen desconegut s’escampi provoqui morts innecessàries i un col·lapse dels nostres serveis públics de salut.
L’amenaça del virus obliga a tancar-nos a casa, cosa insòlita 
paradoxal pel veïnat de Ciutat Vella que s’escarrassa en ajudar i 
donar un cop de ma allà on no arriben les administracions.
El confinament ens deixa moltes hores per pensar en què farem quan ens deixin sortir. Com tornarem a reprendre l’activitat anterior, com serà el nostre barri arrasat pel turisme massificat i cutre i quina activitat econòmica s’implantarà ? 
Quants veïns i veïnes que treballen en el sectors del turisme i la restauració es veuran acomiadats ?
De vegades costa de creure tot plegat. Un virus descontrolat que s’expandeix pel nostre planeta globalitzat posa en crisi tot un sistema de vida basada en l’acumulació i el consum. Cap sistema polític, cap polític, ni cap hecatombe l’ha pogut doblegar i ha pogut un virus. Com diu l’escriptor investigador Mancuso les plantes tenen més probabilitats de sobreviure que els humans. Cert, en un món globalitzat, els resultats d’una pandèmia com aquesta hauria de ser una lliçó magistral per no tornar-la a cagar.
Alerta però amb el que ens vindrà desprès, perquè tenim l’amenaça inexorable del canvi climàtic i una economia tocada de mort. La pluja de milions i les promeses balsàmiques no ens arribaran a tothom per igual. Quant toqui despertar-se, llavors veurem en quina realitat ens tocarà viure. Quina lliçó !