El preu mitjà actual del lloguer a la ciutat ha pujat un 17%
entre 2014 i 2016, superant el preu màxim que es va registrar durant els anys
de la bombolla immobiliària.
Els lloguers pugen perquè la dedicació a altres usos,
diferents als d’habitatge residencial assequible, és molt alta i el parc de
lloguer es redueix. A més, estem patint un fort procés especulatiu induït pels
grans tenidors de finques i inversors que modifiquen les condicions dels habitatges
per multiplicar el seu valor i posar-los en circulació en els mercats
globalitzats, desapareixent el concepte d’habitatge com a dret social
fonamental de la ciutadania i convertint-lo en un valor financer més. El que
s’ofereix no és una habitatge sinó un producte d’inversió, que provoca que el
jovent tingui cada vegada més dificultats per emancipar-se i moltes famílies
hagin de marxar dels seus barris de tota la vida.
Mentre que els salaris estan pràcticament congelats, els lloguers han pujat,
entre un 11% i un 21% en funció del districte, fins assolir una mitjana de
850€/mes, que equival al sou precari d’un de cada tres barcelonins. A aquest
augment cal afegir l’arbitrarietat dels desenborsaments exigits pels
propietaris, d’entre 2.400 a
4.800 € per poder signar un contracte.
A Barcelona, als barris més desfavorits la despesa en habitatge supera el 35%
de la Renda Familiar
disponible, mentre que pels barris amb més ingressos representa el 5%.
L'emergència habitacional genera exclusió residencial: Al llarg de 2016, 30.637
persones s’han inscrit al Registre de Sol·licitants de l’Habitatge. A més, la UCER, Unitat Contra
l’Exclusió Residencial, ha atès un total de 1.574 unitats familiars en
processos de pèrdua de residència. A la ciutat es produeixen entre 9 i 10
desnonaments a la setmana, i sabem que el 88,5% eren, entre 2013 i 2015, per
impagaments de lloguer.
