• La notícia d’un veí que va
cremar-se a l’estil bonze el passat divendres 9 de març durant el seu desnonament, va evidenciar que hi ha situacions d’emergència que
els jutjats no comuniquen a les instàncies municipals encarregades
d’abordar-les
• Des de fa mesos, les
xarxes antidesnonaments han detectat, en diferents moments, llançaments no
comunicats als Serveis Socials i les Oficines d’Habitatge, malgrat ser famílies
en situacions de precarietat
El passat dissabte 10 de març vam saber que el dia
anterior un veí del barri de la Ribera,
en un acte de total desesperació, es va cremar a l’estil bonze davant de la comitiva judicial que havia d’executar
el seu desallotjament, desprès d’un procés judicial impulsat pel propietari:
Banc Sabadell. La notícia es va conèixer precisament mentre múltiples
col·lectius de Barcelona i rodalies es reunien per coordinar esforços davant la
cada vegada més alarmant situació d’emergència habitacional. A més, el mateix
dia que aquest veí es jugava la seva integritat física i la vida mateixa, només
a Ciutat Vella es coneixien vuit desnonaments de famílies en situació de
precarietat, dels quals dos van ser aturats per la mobilització de les xarxes
antidesnonaments del districte.
El problema més greu, però, són precisament tots els
desnonaments que els jutjats es neguen a comunicar a les institucions
responsables de respondre a les situacions d’emergència habitacional —en aquest
cas les Oficines d’Habitatge i els Serveis Socials dels Districtes— i que ara
mateix no resolen el problema però són el darrer recurs per evitar que desenes
de famílies acabin al carrer cada mes. Des de fa mesos, els col·lectius que
