• La notícia d’un veí que va
cremar-se a l’estil bonze el passat divendres 9 de març durant el seu desnonament, va evidenciar que hi ha situacions d’emergència que
els jutjats no comuniquen a les instàncies municipals encarregades
d’abordar-les
• Des de fa mesos, les
xarxes antidesnonaments han detectat, en diferents moments, llançaments no
comunicats als Serveis Socials i les Oficines d’Habitatge, malgrat ser famílies
en situacions de precarietat
El passat dissabte 10 de març vam saber que el dia
anterior un veí del barri de la Ribera,
en un acte de total desesperació, es va cremar a l’estil bonze davant de la comitiva judicial que havia d’executar
el seu desallotjament, desprès d’un procés judicial impulsat pel propietari:
Banc Sabadell. La notícia es va conèixer precisament mentre múltiples
col·lectius de Barcelona i rodalies es reunien per coordinar esforços davant la
cada vegada més alarmant situació d’emergència habitacional. A més, el mateix
dia que aquest veí es jugava la seva integritat física i la vida mateixa, només
a Ciutat Vella es coneixien vuit desnonaments de famílies en situació de
precarietat, dels quals dos van ser aturats per la mobilització de les xarxes
antidesnonaments del districte.
El problema més greu, però, són precisament tots els
desnonaments que els jutjats es neguen a comunicar a les institucions
responsables de respondre a les situacions d’emergència habitacional —en aquest
cas les Oficines d’Habitatge i els Serveis Socials dels Districtes— i que ara
mateix no resolen el problema però són el darrer recurs per evitar que desenes
de famílies acabin al carrer cada mes. Des de fa mesos, els col·lectius que
treballem
contra els desnonaments hem detectat, en diferents moments, desnonaments dels
quals no es tenia coneixement i que la mateixa Oficina d’Habitatge ignorava en
no haver-ne estat notificada.
Aquesta comunicació és potestat del jutjat corresponent i
és el magistrat o magistrada titular qui interpreta, amb criteris arbitraris,
si la situació de la família és de precarietat i emergència i, per tant, si és
necessari posar la seva situació en coneixement de l’Ajuntament. Aquesta
potestat sembla que està donant cobertura a
l'assenyalament de desnonaments que, quan hem conegut per casualitat,
hem pogut comprovar de manera directa que responien a situacions d’emergència,
però en els quals el jutjat ha decidit arbitràriament deixar en total
desemparament la família afectada.
Aquest sembla ser el cas del veí que tristament es va
convertir en notícia, el qual volem denunciar que no és un cas aïllat sinó la
màxima expressió de la situació insostenible que vivim. Com ell, centenars de veïnes i veïns de
Ciutat Vella s’estan veient empesos a situacions límit, ja sigui per les
pujades impossibles dels preus dels lloguers, ja sigui per les conseqüències
d’una bombolla hipotecària l’onada expansiva de la qual sembla no acabar-se
mai. Si a això li afegim les males pràctiques i l’abús de poder que suposa que
des de l’aparell judicial es decideixi quan una família requereix de suport
institucional davant del seu desnonament, ens trobem amb què l’emergència
social es multiplica per l’absolut desemparament institucional.
Per això, des dels col·lectius que treballem pel dret a
l’habitatge i contra els desnonaments a Ciutat Vella, exigim al Banc Sabadell
responsabilitats en aquest cas i mesures negociades i encaminades a solucions
basades en la consecució de lloguers socials, en tots els casos de precarietat
dels habitants dels immobles de la seva propietat. A les instàncies
corresponents de l’aparell judicial, exigim que comuniquin tots els desnonaments que s’assenyalin, per tal que es puguin
afrontar de manera efectiva les situacions d’emergència. I a l’Ajuntament de
Barcelona que dugui a terme les mesures al seu abast per reclamar als jutjats
el compliment d’això. Els tribunals semblen oblidar que el Comitè dels Drets
Econòmics, Socials i Culturals de Nacions Unides va dictaminar l’any passat que
l’Estat espanyol va violar els drets humans d’una família en situació de
vulnerabilitat que va ser desnonada, precisament per no proporcionar-se-li un
habitatge alternatiu al moment del desnonament. El comitè va recomanar a l’Estat
expressament que s'adoptessin mesures adequades per garantir la coordinació
entre jutjats i serveis socials, per tal d’evitar situacions en què persones
desnonades quedin sense habitatge.
Hem de recordar a tothom —administracions, propietaris,
jutjats...— que el principal bé en joc aquí és la vida i la integritat de
centenars de persones sotmeses a una situació vital insostenible i que han de
tenir la màxima empara i protecció.
Contacte premsa: 608 658 149
Acció Raval, Acció Reina Amàlia, Associació de Veïnes i
Veïns del Barri Gòtic, Associació de Veïnes i Veïns de l’Òstia, Barceloneta diu
Prou, Casa de la Solidaritat, Ciutat Vella No Està En Venda, Comissió
d’Habitatge de la Barceloneta, Eix Sant Gil, El Lokal, Plataforma en Defensa de
la Barceloneta, Raval no Resignat, Resistim al Gòtic, Salvem les Drassanes,
Stop Desnonaments Raval.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada