La Plaça de Medinaceli ha viscut un procés calculat de
buidatge especulatiu que l'ha deixada com a simple decorat, un "lloc
bonic" per a les fotos o pel·lícules, sense ànima ni vida veïnal. Els
veïns i veïnes han estat expulsats d'edificis dels que ara només en
queden crostes, i que aviat seran ocupats per nous residents aliens a
les històries locals, ja que la pressió immobiliària els fa
inassequibles a les classes populars. Amb la intenció de donar una imatge de ciutat
"impol·luta", l'Ajuntament ha fet fora aquells barcelonins i barcelonines qui, a falta de casa pròpia, habitaven aquest espai
públic. És un exemple clar dels efectes
del model neoliberal que s'ha implantat a la ciutat, especialment al
front marítim, malmetent també el nostre patrimoni arquitectònic.
Davant d'això però, tenim estratègies per sobreviure: us proposem aquest Fem Plaça, una tarda de trobada en què recuperar l'espai públic i donar-hi un contingut d'allò més senzill, natural i darrerament difícil de trobar: conversa, berenar, jocs... Unes hores per fer de la plaça l'espai revitalizador d'un veïnatge capaç de resistir a les lògiques individualistes i comercials. Perquè a la plaça hi cabem totes, i hi caben moltes opcions diferents.
Fem Plaça!
MANIFEST A qui no li agrada seure una estoneta al sol, o a l’ombra d’un arbre a l’estiu, i llegir el diari o petar la xerrada a la plaça o al carrer...? Malauradament, però, a Barcelona aquests petits plaers de la vida quotidiana van desapareixent a mesura que les voreres, els carrers i les places s'omplen de terrasses, taules i cadires, jardineres, para-sols i carpes, caravanes de bicis i altres vehicles invasius; de bancs ja no se’n troben, només seients individuals i aïllats, o petits blocs durs sense ni tan sols respatller. La nostra ciutat ha esdevingut un espai de consum, i sembla que les persones que hi vivim estem fora de lloc. Tampoc les criatures tenen espais per relacionar-se o jugar a l’aire lliure havent d'estar en zones especialment delimitades. Tot plegat acaba per afeblir la relació veïnal necessària per a una vida social plena.
Davant d'això però, tenim estratègies per sobreviure: us proposem aquest Fem Plaça, una tarda de trobada en què recuperar l'espai públic i donar-hi un contingut d'allò més senzill, natural i darrerament difícil de trobar: conversa, berenar, jocs... Unes hores per fer de la plaça l'espai revitalizador d'un veïnatge capaç de resistir a les lògiques individualistes i comercials. Perquè a la plaça hi cabem totes, i hi caben moltes opcions diferents.
Fem Plaça!
MANIFEST A qui no li agrada seure una estoneta al sol, o a l’ombra d’un arbre a l’estiu, i llegir el diari o petar la xerrada a la plaça o al carrer...? Malauradament, però, a Barcelona aquests petits plaers de la vida quotidiana van desapareixent a mesura que les voreres, els carrers i les places s'omplen de terrasses, taules i cadires, jardineres, para-sols i carpes, caravanes de bicis i altres vehicles invasius; de bancs ja no se’n troben, només seients individuals i aïllats, o petits blocs durs sense ni tan sols respatller. La nostra ciutat ha esdevingut un espai de consum, i sembla que les persones que hi vivim estem fora de lloc. Tampoc les criatures tenen espais per relacionar-se o jugar a l’aire lliure havent d'estar en zones especialment delimitades. Tot plegat acaba per afeblir la relació veïnal necessària per a una vida social plena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada