11 d’octubre del 2009

PLA ESPECIAL D'ESTABLIMENTS DE PÚBLICA CONCURRÈNCIA

S'ha posat en marxa l'elaboració del nou Plà d'Usos respecte a la modificació del Plà Especial d'Establiments de Pública Concurrència, Hoteleria i altres activitats de Ciutat Vella.
Per la importància del document, l'Associació de Veïns del Barri Gòtic està promovent grups de treball a fi de treballar el contingut i donar respostes.
Si sou veïns del Gòtic i voleu participar per dir la vostra, sereu benvinguts. La documentació que ens ha proporcionat el Districte la podeu trobar a http://www.bcn/ciutat vella

20 de setembre del 2009

Informació sobre l'hotel del Palau i l'affer Millet

Si voleu llegir les dareres informacions sobre l'affer del hotel que Felix Millet que tenia previst construir davant el Palau de la Música entreu a l'Associació del Casc Antic.

4 d’agost del 2009

Carta dels veïns/nes en relació al projecte de l'hotel del Palau de la Música

Què hi ha darrera de la construcció d'un l'hotel al costat del Palau de la Música Catalana?

De fa un any i mig, els veïns i veïnes deL Casc Antic i de tota la ciutat de Barcelona ens hem mobilitzat per tal d'aturar l'enderroc de les finques catalogades del carrer Amadeu Vives cantonada amb Sant Pere més Alt i la construcció en aquest espai d'un hotel promogut per la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música.

Des que vàrem tenir coneixença d'aquest projecte d'hotel les veïnes i veïns de la Barcelona Vella ens hem preguntat: Quins interessos poden haver-hi darrera aquest projecte?

Un projecte que, sota l'excusa de la millora de l'entorn del Plau de la Música, havia començat intentant enderrocar una finca modernista, contemporània del mateix edifici del Palau i inclosa dins de l'àmbit de protecció que la UNESCO estableix a l'entorn dels recintes declarats Patrimoni de la Humanitat.

Un projecte que s'ha emmascarat darrera una pretesa millora de l'escola de la Salle i de la també pretesa revitalització del teixit comercial del carrer de Sant Pere més Alt, i que ha intentat modificar segons els seus interessos la mobilitat de la zona i el migrat sòl d'equipaments d'aquesta part de la ciutat.

Gràcies a la mobilització veïnal s'ha aturat un primer projecte, s'ha evitat l'enderroc de les finques catalogades i s'ha posat un cert aturador a les pretensions de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música. Però hi ha un segon projecte d'hotel a les envistes i les veïnes i veïns ens tornem a preguntar: Quins interessos hi ha darrera aquest projecte?

Un projecte que amaga unes opaques negociacions amb l'administració permutant la clau urbanística de les finques afectades, tot amanit amb el pretext que la importància del Palau i de l'Orfeó Català té per la ciutat i per la cultura catalana en general.

I vet aquí que aquesta setmana passada surt a la palestra que la policia judicial ha escorcollat les oficines de l'esmentada Fundació i que hi ha diligències judicials obertes ja que hi ha sospites d'apropiació indeguda de diners públics per part d'importants directius de la Fundació, derivats cap a interessos privats.
Com s'entèn que les tres administracions, Estat, Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona, pacten de nou amb el Sr.Fèlix Millet?

El Sr. F èlix Millet és membre de l Institut Catalunya Futur (FAE catalana).
Tots recordem el Cas de Renta Catalana als anys 70 i el Bankpym e

Com s'entèn que els Germans de Lasalle negocïn la millora de la seva Escola dintre el marc d un procès especulatiu?

L ' Escola i el barri perden part de l'espai dedicat a l'ensenyament ja que que canvia la clau d'equipament educatiu a servei hoteler.
Davant d'aquesta situació, que ens referma en les sospites que aquest projecte no respon a cap necessitat econòmica de l'Orfeó català sinó a foscos interessos especulatius, fem una crida a la ciutadania per que estiguin alerta sobre els esdeveniments i en el seu moment prenguin postura sobre aquest afer i d'altres que afectin a la nostra ciutat.
També demanem a l'Ajuntament de Barcelona i al Districte de Ciutat Vella que aturin qualsevol tràmit que es trobi relacionat amb aquest projecte.
Barcelona a 30 de juliol de 2009
ASSOCIACIO DE VEÏNS DEL CASC ANTIC
VEÏNS EN DEFENSA DE LA BARCELONA VELLA

16 de juliol del 2009

L'Amadeu

Avuí he vist a l'Amadeu, estava segut en una de les poques cadires que hi ha a la plaça de Villa de Madrid. Acabava de treure les seves pertenences del pis del passatge de Magarola, l'havien ajudat uns quants amigs, estava agrait i resignat alhora, l'Ajuntament li ha cedit un pis de protecció oficial al Raval pel que sembla amb ascensor, m'he alegrat que l'hagi pogut aconseguir a prop d'on ha viscut tota la vida. L'Amadeu té un pis on pot viure dignament fins quan vulgui.

Ens hem d'alegrar tots plegats que les mobiltzacions veïnals funcionin. Tenim una eina molt
poderosa, la pressió pública de la informació en xarxa.
És cert que la afluència desmesurada per accedir a un servei l'acaba colapsant, l'extensió de les xarxes públiques tenen l'efecte contrari, s'autoalimenten i és fan cada cop més grans.
Endavant !
Teresa

És aquest el problema de Barcelona?

La vestimenta es importante, y Barcelona no puede ser, con todos los respetos, ni Lloret de Mar ni Salou, pero aún importan más otras cosas, como orinar en la calle o molestar con el griterío", corrobora Miquel Àngel Fraile, de la Confederación de Comercio de Catalana.

Article de El País

11 de juny del 2009

Desnonament al Gòtic

Desnonament de l'Amadeu Padró i Picamal avui dia 11 de juny a partir de les 8,30 del matí.
Passatge Magaroles, 1
(al costat del Bar Menage a Trois, carrer d'en Bot/Plaça Vila de Madrid)
Ciutat Vella, de Barcelona
=====================Demà viurem un altre cop una de les violències més dramàtiques que pot patir un ciutadà honest: el desnonament.
Demà treur'an de casa a l'Amadeu Padró i Picamal, de 63 anys, solter, sense fills i sense germans ni pares. Un home sol, doncs, que ha treballat tota la vida com un escarràs, des de vailet i fins que una malaltia el va deixar fora de combat, ara fa uns quants anys. Un home pobre, que viu única i exclusivament d'una pensió d'uns 400 euros aproximadament. Tanmateix és un veí sempre alegre, un jubilat ple de sentit de l'humor. I el més difícil: amic de tothom. Cada migdia feia el seu únic luxe: una cerveseta al bar del carrer d'en Bot. Al seu costat sempre hi havia un grapat de veïns fent petar la xerrada. Serà difícil tornar a trobar avui a Ciutat Vella una tertúlia popular com aquesta, veritable fórum de memòria històrica del barri.
Fa uns quants anys un grup de, diguem-ne, inversors, va adquirir la finca del passatge Magaroles on hi viu l'Amadeu.
Ja se sap: casas antigues, estat de conservació deficient, veïns vells, contractes indefinits, lloguers barats, i aquest tipus de característiques que rebaixen el valor de la finca però que una situació cèntrica i un diguem-ne ecosistema prou permisiu com per poguer anar apretant els cargols als llogaters fins buidar la finca, i acabar convertint l'operació en una oportunitat de negoci rodona.

A l'any 2003 es mitjans de comunicació varen començar per primer cop a Espanya a denunciar la existència al Barri Gòtic, d'un fenòmen nou: el mobbing immobiliari, especialment actiu en aquests carrers, però que aviat es va estendre a tot arreu. Sis anys després, totes i cadascuna de les situacions llavors denunciades han acabat amb els veïns desallotjats o bé segueixen pudrint-se. Demá, l'Amadeu Padró i Picamal es convertirá en una víctima més d'aquesta plaga que ha enriquit a uns quants i ha empobrit a una majoria.
Avui, amb el seu etern somriure, aquest home que no ha tingut mai res de seu m'ha confiat les seves possesions més valuoses: una maleta plena de records, fotos del barri en blanc i negre, dibuixos dels clients del Bar La Oficina que van fundar els seus pares, revistes dels anys 50, de quan a la plaça Vila de Madrid es van descobrir les tombes romanes, les factures dels rebuts del pis que durant anys ha hagut d'anar a pagar al Jutjat, citacions, peticions d'advocat d'ofici... res, tot plegat paper mullat.
Avui, i en una convocatòria informal feta a cuita corrents han vingut a donar-li ànims veïns del carrer d'en Bot, de la Portaferrissa, de Francesc Pujols, del passatge Magaroles, de la Plaça Vila de Madrid, companys de la mili...
gent que fa més de mig segle que coneix l'Amadeu.
Pensant amb ells, per no traicionar l'estil de l'Amadeu, i per no entrebancar les gestions que fant alguns veïns que
truquen totes les portes possibles a la recerca de solucions, avui acabaré aquest missatge mossegant-me la llengüa i serrant ben fort les dents.
Demá, segons vagi, veurem qué hem de fer.
Barcelona, 11 de Juny de 2009 - Alfred Comin