16 de novembre del 2009

Millor esquaters que turistes

Una ordre judicial fa fora l'espai social Magdalenes de l'immoble del Gòtic ocupat des del 2006 i on Catalònia Hotels projectava fer-hi un hotel. El districte es troba en procés de revisar la llicència d'activitat que li van atorgar el 2004. Seguir llegint

Carregat d'establiments de serveis, de moda i restaurants, el carrer de les Magdalenes és al cor del barri Gòtic, encarat cap a la Via Laietana. Al seu darrere, hi ha el singular carrer d'Amargós, probablement el carrer de Barcelona amb més plaques per metre quadrat (cinc). L'edifici que des del 2006 està ocupat per l'espai social Magdalenes dóna a tots dos carrers. Una ordre judicial ha notificat el desallotjament als joves, i es podria produir qualsevol dia d'aquests. Aquest immoble és objecte d'una batalla de final incert: és propietat de la cadena Catalònia Hotels, que el va comprar fa anys, quan encara hi havia veïns, i té llicència per fer-hi un hotel des del 2005. A més dels esquàters, encara hi queda un veí vivint-hi, i l'espai social reclama al districte que revoqui la llicència donada en el seu moment –obviant, denuncien, que encara hi havia veïns– perquè va incórrer en algunes irregularitats: acusa a la cadena hotelera d'haver fet assetjament immobiliari als veïns que encara hi vivien (l'immoble té quatre plantes i una dotzena d'habitatges) a més d'haver fet la temptativa d'iniciar unes obres que després el districte va fer aturar.

El detall que ha fet posar en alerta els membres del casal social ha estat la sentència judicial ferma perquè siguin desallotjats. «Ara la propietat pot demanar el desallotjament de la finca en qualsevol moment», adverteix Anna, membre de l'espai social. Per això han fet públic un manifest on alerten que la desaparició de Magdalenes implicaria «la pèrdua d'un espai d'innovació política i dinamització sociocomunitària imprescindible» en un districte amenaçat per l'especulació, la pressió turística i la transformació en un barri de classe mitjana i alta. El manifest, que signen diverses associacions de veïns del barri Gòtic, la Barceloneta i del nucli antic (Associació de Veïns Casc Antic), entre d'altres, reclama la retirada de la llicència. Això palesa el suport veïnal al projecte d'aquest espai ocupat. Una membre de l'associació de veïns del Gòtic fa una afirmació rotunda: «millor tenir-hi esquàters que no pas turistes, n'estem farts d'hotels i pisos turístics, els que viuen a Magdalenes són veïns benvinguts».

Segons membres de l'espai social, a l'immoble hi viuen permanentment una vintena de persones, i cinc col·lectius socials hi tenen la seva base d'operacions: aquí sorgeixen moviments per a l'habitatge digne (com V de Vivienda) i la plataforma d'afectats per les hipoteques, s'hi fan conferències i debats sobre la participació ciutadana, la seguretat, l'ús de l'espai públic, i activitats per a la cultura lliure. Cada dijous fan portes obertes amb activitats fixes i un servei de bar. «Això no és un centre cívic, és un centre social autogestionat», aclareix una membre de l'espai social.

Veïns i comerciants del voltant de l'espai social Magdalenes confirmen que els esquàters no han provocat molèsties. «No donen problemes i a mi ja m'estan bé», comenta Jordi Camps, que porta la tercera generació al capdavant d'un taller d'impressió del carrer d'Amargós: «com el carrer d'Amargós en el món no n'hi han dos, net, polit i curiós», diu una de les plaques, complementades, amb alguns cartells posats pels veïns que demanen als passavolants que col·laborin a mantenir-lo net. A la banda del carrer Magdalena, fins i tot hi ha alguna botiguera que ni sabia que hi hagués cap casal social. Senyal que la convivència és plàcida.

Hotels a debat

La polèmica al voltant de l'hotel que projecta Catalònia Hotels al carrer de Magdalenes arriba en ple debat sobre la concentració d'hotels a Ciutat Vella. Al mes de març el districte va suspendre la concessió d'atorgar més llicències per l'obertura d'hotels. Això, almenys, fins que quedi definit el nou pla d'usos de locals de pública concurrència, que s'aprovarà a final de desembre Per al cas d'aquest projecte d'hotel, el districte ha encarregat un informe jurídic per prendre una decisió sobre aquesta llicència d'activitat de Catalònia Hotels, sobre si es revoca o si finalment prospera. Dels 21 hotels que Catalònia Hotels té a Barcelona, sis es troben a Ciutat Vella. A part d'això, la regidora del districte, Itziar González, va expressar el seu compromís perquè l'espai social pugui continuar la seva activitat en un altre punt «del territori».

 

 

4 de novembre del 2009

Mobilització per a la reivindicació de transparència en la gestió pública

Tenim el dret i el deure d’exigir responsabilitats, honestedat i transparència en la gestió pública.

CONTRA LA CORRUPCIÓ I LA IMPUNITAT: MOBILITZACIÓ POPULAR EN DEFENSA DEL BÉ PUBLIC 

Els afers del Palau de la Música i l’operació Pretòria han desvetllat greus irregularitats en la gestió pública: malversació i apropiació privada de fons públics, finançament irregular de partits politics, prevaricació en la política urbanística, manca de transparència i control, entre d’altres. Si bé es tracta de realitats pendents de judici tot el que s’ha desvetllat es prou greu i dóna lloc a un clima general de sospita sobre el funcionament de les institucions públiques. De fet, els llargs anys de bombolla immobiliària i especulativa que hem patit a Catalunya, fan témer que aquests dos casos de corrupció no seran ni molt menys els únics.

11 d’octubre del 2009

PLA ESPECIAL D'ESTABLIMENTS DE PÚBLICA CONCURRÈNCIA

S'ha posat en marxa l'elaboració del nou Plà d'Usos respecte a la modificació del Plà Especial d'Establiments de Pública Concurrència, Hoteleria i altres activitats de Ciutat Vella.
Per la importància del document, l'Associació de Veïns del Barri Gòtic està promovent grups de treball a fi de treballar el contingut i donar respostes.
Si sou veïns del Gòtic i voleu participar per dir la vostra, sereu benvinguts. La documentació que ens ha proporcionat el Districte la podeu trobar a http://www.bcn/ciutat vella

20 de setembre del 2009

Informació sobre l'hotel del Palau i l'affer Millet

Si voleu llegir les dareres informacions sobre l'affer del hotel que Felix Millet que tenia previst construir davant el Palau de la Música entreu a l'Associació del Casc Antic.

4 d’agost del 2009

Carta dels veïns/nes en relació al projecte de l'hotel del Palau de la Música

Què hi ha darrera de la construcció d'un l'hotel al costat del Palau de la Música Catalana?

De fa un any i mig, els veïns i veïnes deL Casc Antic i de tota la ciutat de Barcelona ens hem mobilitzat per tal d'aturar l'enderroc de les finques catalogades del carrer Amadeu Vives cantonada amb Sant Pere més Alt i la construcció en aquest espai d'un hotel promogut per la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música.

Des que vàrem tenir coneixença d'aquest projecte d'hotel les veïnes i veïns de la Barcelona Vella ens hem preguntat: Quins interessos poden haver-hi darrera aquest projecte?

Un projecte que, sota l'excusa de la millora de l'entorn del Plau de la Música, havia començat intentant enderrocar una finca modernista, contemporània del mateix edifici del Palau i inclosa dins de l'àmbit de protecció que la UNESCO estableix a l'entorn dels recintes declarats Patrimoni de la Humanitat.

Un projecte que s'ha emmascarat darrera una pretesa millora de l'escola de la Salle i de la també pretesa revitalització del teixit comercial del carrer de Sant Pere més Alt, i que ha intentat modificar segons els seus interessos la mobilitat de la zona i el migrat sòl d'equipaments d'aquesta part de la ciutat.

Gràcies a la mobilització veïnal s'ha aturat un primer projecte, s'ha evitat l'enderroc de les finques catalogades i s'ha posat un cert aturador a les pretensions de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música. Però hi ha un segon projecte d'hotel a les envistes i les veïnes i veïns ens tornem a preguntar: Quins interessos hi ha darrera aquest projecte?

Un projecte que amaga unes opaques negociacions amb l'administració permutant la clau urbanística de les finques afectades, tot amanit amb el pretext que la importància del Palau i de l'Orfeó Català té per la ciutat i per la cultura catalana en general.

I vet aquí que aquesta setmana passada surt a la palestra que la policia judicial ha escorcollat les oficines de l'esmentada Fundació i que hi ha diligències judicials obertes ja que hi ha sospites d'apropiació indeguda de diners públics per part d'importants directius de la Fundació, derivats cap a interessos privats.
Com s'entèn que les tres administracions, Estat, Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona, pacten de nou amb el Sr.Fèlix Millet?

El Sr. F èlix Millet és membre de l Institut Catalunya Futur (FAE catalana).
Tots recordem el Cas de Renta Catalana als anys 70 i el Bankpym e

Com s'entèn que els Germans de Lasalle negocïn la millora de la seva Escola dintre el marc d un procès especulatiu?

L ' Escola i el barri perden part de l'espai dedicat a l'ensenyament ja que que canvia la clau d'equipament educatiu a servei hoteler.
Davant d'aquesta situació, que ens referma en les sospites que aquest projecte no respon a cap necessitat econòmica de l'Orfeó català sinó a foscos interessos especulatius, fem una crida a la ciutadania per que estiguin alerta sobre els esdeveniments i en el seu moment prenguin postura sobre aquest afer i d'altres que afectin a la nostra ciutat.
També demanem a l'Ajuntament de Barcelona i al Districte de Ciutat Vella que aturin qualsevol tràmit que es trobi relacionat amb aquest projecte.
Barcelona a 30 de juliol de 2009
ASSOCIACIO DE VEÏNS DEL CASC ANTIC
VEÏNS EN DEFENSA DE LA BARCELONA VELLA

16 de juliol del 2009

L'Amadeu

Avuí he vist a l'Amadeu, estava segut en una de les poques cadires que hi ha a la plaça de Villa de Madrid. Acabava de treure les seves pertenences del pis del passatge de Magarola, l'havien ajudat uns quants amigs, estava agrait i resignat alhora, l'Ajuntament li ha cedit un pis de protecció oficial al Raval pel que sembla amb ascensor, m'he alegrat que l'hagi pogut aconseguir a prop d'on ha viscut tota la vida. L'Amadeu té un pis on pot viure dignament fins quan vulgui.

Ens hem d'alegrar tots plegats que les mobiltzacions veïnals funcionin. Tenim una eina molt
poderosa, la pressió pública de la informació en xarxa.
És cert que la afluència desmesurada per accedir a un servei l'acaba colapsant, l'extensió de les xarxes públiques tenen l'efecte contrari, s'autoalimenten i és fan cada cop més grans.
Endavant !
Teresa