16 de novembre de 2014

Resum del debat sobre turisme a Ciutat Vella el 6 de novembre 2014

Desprès del debat sobre turisme a Ciutat Vella que va tenir lloc a l'Espai Social del Gòtic La Negreta, agraïm les interessants aportacions del professor Antonio Paolo Russo perquè ens ha permès donar a aquest debat uns punts de vista més globals, sobre les conseqüències del turisme, en els nostres barris.


Resum turisme 6 novembre 2014 a La Negreta
Va organitzar l'acte l’assemblea del Gòtic i l’associació de veïns del Barri Gòtic, l'assistència d'un total aproximat de 60 persones
El ponent Antonio Paolo Russo venecià i professor de turisme a la Universitat Rovira i Virgili a Barcelona, membre del col·lectiu l’AltraItalia i col·laborador de diversos moviments socials, es presenta amb l’objectiu de construir una ciutat més justa i integradora.
"S’exporta el model turístic de Venècia a d’altres ciutats, mentre el turisme com a fenomen global va creixent imparable".
 Presenta 11 punts de com es desenvolupa i es materialitza el turisme.

Costos i beneficis. La gent que es mou en una ciutat alimenta cicles econòmics. El turisme dins d’aquesta mobilitat genera beneficis però també costos que no se’n parla perquè que es consideren comparativament menors.
Si parlem de Venècia els costos són molt evidents pels venecians: augment del preu dels lloguers i la massificació que impedeix fer ús del espai públic.
Els beneficis són immediats i els costos són a llarg termini. A Barcelona els costos del turisme incideixen en els preus públics (els turistes no paguen taxes). El turisme genera desigualtats socials i es creen els guetos per a turistes.
Els turistes usen els recursos públics però no paguen impostos i no voten, el ciutadà paga impostos i vota.
Ciutat Vella s’ha convertit en quelcom especial. Si es compara el turisme i la distribució de les rendes per barris, es pot comprovar que els barris més rics no són els que sustenten més turisme. Els efectes del turisme a Ciutat Vella es veuran a llarg termini, costa molt demostrar que el turisme va substituint els residents, calen dades que no hi són, o no hi ha voluntat de cercar-les.
Venècia porta molt temps d’avantatge i la seva degradació és imparable.
Diu que tenim la mala sort de viure en un lloc que atrau el turisme. Un dels problemes a resoldre és veure com es distribueix el turisme a d’altres llocs de Barcelona, considera que la concentració d’hotels en un lloc concret on hi ha diferències socials molt marcades és condemnar-la a ser una zona deprimida.
Conclou, la política ha de procurar reduir les diferències socials, s’han de procurar mesures fiscals de redistribució dels beneficis que deixa el turisme.
Els promotors que van promocionar les Olimpíades del 92 ja sabien que Barcelona tindria problemes a la llarga i sabent-ho s’han dedicat a la promoció del turisme. Creu imprescindible fer una valoració dels costos.
Turisme de massa. Es considera turisme de massa quan hi ha un accés intensiu d'aquest. Calcular la capacitat de càrrega turística de Barcelona és molt difícil i a Ciutat Vella impossible. Dir simplement que hi ha un excés d’hotels o que són massa freqüents els autobusos turístics no ens dona cap dada. L’exemple de Girona és molt il·lustratiu. Ryan Air volava a Girona fins que la Generalitat els van deixar de subvencionar, el turisme low cost no els va interessar perquè hi havien altres interessos. Ara la línia està a Barcelona i el problema el tenim nosaltres.
El turisme de massa dona pas a noves formules de producció turística. Allà on hi ha demanda es crea mercat, però això té límits tant legals, com il·legals. Considera que és millor llogar habitacions a estudiants en lloc de turistes. AirBnB no és una oportunitat, a Barcelona controlen una gran part de la xarxa de lloguers d’habitacions. AirBnB no paga impostos a Espanya és com la majoria de portals que s’anuncien a Internet i tenen la seva seu a un altre país i no creen riquesa local.
Entre llogar habitacions i l’especulació hi ha un pas.
Aquesta és una diferència important amb els hotels que es un mercat regulat, mentre el lloguer d'habitacions privades no.
Millor un turisme dispers que concentrat en llocs concrets. Considera que el que s’ha de fer a Barcelona és tractar les zones que tenen un excés de turisme i desconcentrar-les fent promocions a d’altres punts d’interès.
El turisme ha evolucionat. Hi ha models diferents de turistes que visiten Barcelona, amb patrons de conducta diferents: els de luxe, el turisme passiu i el turisme actiu, tots ells amb interessos diferents alhora de visitar la ciutat.
No hi ha turisme bo i turisme dolent. No hem de caure en la trampa en considerar que un tipus de turisme és bo o dolent, cal conèixer els límits. El turista rodejat de turistes fa coses que no faria si estigues rodejat d’autòctons. No es el mateix les trobades de skyters de la plaça dels Àngels on comparteixen un mateix interès joves de diferents nacionalitats, que l’aglomeració de turistes a la Barceloneta.
Producció turística col·laborativa Existeix aquesta fórmula col·laborativa voluntària per crear un producte turístic en base al treball col·laboratiu en xarxa.
La taxa turística davant d’una demanda i oferta tant dispersa, no funciona. S’hauria de crear formes de fiscalització, preus diferenciats pel transport públic, aplicar l’IVA als serveis turístics i redistribuir l’activitat turística.
Les destinacions turístiques poden canviar. Ens falten instruments per predir i evitar un deteriorament de les zones més turístiques. Si el comerç de Ciutat Vella es degrada i tota la seva economia es destina al turisme arribarà un moment que el turista no voldrà tornar i llavors no quedarà res i haurem perdut tota identitat. Hi ha llocs que solament són visitats per turistes de poc nivell adquisitiu i que solament volen divertir-se. Barcelona corre el risc de ser una ciutat que depengui exclusivament del turisme.
El capital que controla la industria del turisme. El capital és molt difícil de controlar ha d’haver més control internacional, la màfia és un perill real que els polítics estan obligats a denunciar. Saber qui està darrera de l’expansió hotelera (companyies aèries, grups hotelers, operadors turístics, bancs d’inversors, promotors immobiliaris, màfies...)
El model de ciutat. El model Barcelona ha esclatat, des del PERI de Ciutat Vella fins el Fòrum de les Cultures, des de l’esponjament del Raval, a la proposta de pistes d’esquí a Montjuic.
S’ha de fer política urbana.
"S’ha de poder fundar un ‘nou model’ per una Barcelona dels ciutadans, dissenyat i controlat pels ciutadans mateixos, que valoritzi això que la ciutat ha estat al llarg de la historia i ho projecti al segle XXI, i reconegui el caràcter plural, divers i dinàmic de la societat barcelonina d’avui."
Intervencions
Pisos turístics
  • No paguen impostos, molesten i degraden la convivència, s’han d'abolir tots.
  • La invasió de turistes a Ciutat Vella prové de la fallida del sector industrial que va veure en el turisme una oportunitat. Els pisos turístics són pecata minuta comparat amb el problema de fons, no es pot anar posant remei a pedassos. Al Raval hi ha 11.000 llits turístics, si s’hagués mantingut en 4.000 com fa 4 anys seria una altre cosa.
  • El turisme té escales d’intervenció, algunes es poden abordar des de Districte, una d’elles és abolir el Pla d’Usos, si això fos possible el sector quedaria tocat i no ho permetrien.
  • Cal analitzar la Barcelona preolímpica i postolímpica i veure que ha passat al barri de La Ribera. El problema és el model de turisme, s’ha exportat el model de Lloret que és un model fàcil. Considera que en aquest debat hauria d’estar algun membre de Districte.
  • Ciutat Vella s’ha permès el turisme de borratxera i ara ja es massa tard per tornar enrere.
  • Control a la proliferació de pisos turístics
Lloguer d’habitacions
  • Cal considerar el lloguer d’habitacions als turistes una opció vàlida perquè hi ha control del soroll i no solen crear problemes als veïns, és una necessitat que es veuen abocats molts veïns a causa de la crisi.
  • Es vol crear una associació per agrupar a tots els veïns que ho estan fent i que actualment depenen de AirBnB
Finalment es proposa que aquest debat pugui tenir continuitat.


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada