Va organitzar l'acte l’assemblea del Gòtic i l’associació de veïns del Barri Gòtic, l'assistència d'un total aproximat de 60 persones
El ponent Antonio
Paolo Russo venecià i professor de turisme a la Universitat
Rovira i Virgili a Barcelona, membre del col·lectiu l’AltraItalia
i col·laborador de diversos moviments socials, es presenta amb l’objectiu de construir una
ciutat més justa i integradora.
"S’exporta el model
turístic de Venècia a d’altres ciutats, mentre el turisme com a
fenomen global va creixent imparable".
Presenta 11 punts
de com es desenvolupa i es materialitza el turisme.
Costos i beneficis. La gent que es mou en una ciutat alimenta cicles econòmics. El turisme dins d’aquesta mobilitat genera beneficis però també costos que no se’n parla perquè que es consideren comparativament menors.
Si parlem de Venècia els
costos són molt evidents pels venecians: augment del preu dels
lloguers i la massificació que impedeix fer ús del espai públic.
Els beneficis són
immediats i els costos són a llarg termini. A Barcelona els
costos del turisme incideixen en els preus públics (els turistes no
paguen taxes). El turisme genera desigualtats socials i es creen els
guetos per a turistes.
Els turistes usen els
recursos públics però no paguen impostos i no voten, el ciutadà
paga impostos i vota.
Ciutat Vella s’ha
convertit en quelcom especial. Si es compara el turisme i la
distribució de les rendes per barris, es pot comprovar que els
barris més rics no són els que sustenten més turisme. Els efectes
del turisme a Ciutat Vella es veuran a llarg termini, costa molt
demostrar que el turisme va substituint els residents, calen dades
que no hi són, o no hi ha voluntat de cercar-les.
Venècia porta molt temps
d’avantatge i la seva degradació és imparable.
Diu que tenim la mala
sort de viure en un lloc que atrau el turisme. Un dels problemes a
resoldre és veure com es distribueix el turisme a d’altres llocs
de Barcelona, considera que la concentració d’hotels en un lloc
concret on hi ha diferències socials molt marcades és condemnar-la
a ser una zona deprimida.
Conclou, la política ha
de procurar reduir les diferències socials, s’han de procurar
mesures fiscals de redistribució dels beneficis que deixa el
turisme.
Els promotors que van
promocionar les Olimpíades del 92 ja sabien que Barcelona tindria
problemes a la llarga i sabent-ho s’han dedicat a la promoció del
turisme. Creu imprescindible fer una valoració dels costos.
Turisme de massa.
Es considera turisme de massa quan hi ha un accés intensiu d'aquest.
Calcular la capacitat de càrrega turística de Barcelona és molt
difícil i a Ciutat Vella impossible. Dir simplement que hi ha un
excés d’hotels o que són massa freqüents els autobusos turístics
no ens dona cap dada. L’exemple de Girona és molt il·lustratiu.
Ryan Air volava a Girona fins que la Generalitat els van deixar de
subvencionar, el turisme low cost no els va interessar perquè hi
havien altres interessos. Ara la línia està a Barcelona i el
problema el tenim nosaltres.
El turisme de massa
dona pas a noves formules de producció turística. Allà on hi
ha demanda es crea mercat, però això té límits tant legals, com
il·legals. Considera que és millor llogar habitacions a estudiants
en lloc de turistes. AirBnB no és una oportunitat, a Barcelona
controlen una gran part de la xarxa de lloguers d’habitacions.
AirBnB no paga impostos a Espanya és com la majoria de portals que
s’anuncien a Internet i tenen la seva seu a un altre país i no
creen riquesa local.
Entre llogar habitacions
i l’especulació hi ha un pas.
Aquesta és una
diferència important amb els hotels que es un mercat regulat, mentre
el lloguer d'habitacions privades no.
Millor un turisme
dispers que concentrat en llocs concrets. Considera que el que
s’ha de fer a Barcelona és tractar les zones que tenen un excés
de turisme i desconcentrar-les fent promocions a d’altres punts
d’interès.
El turisme ha
evolucionat. Hi ha models diferents de turistes que visiten
Barcelona, amb patrons de conducta diferents: els de luxe, el turisme
passiu i el turisme actiu, tots ells amb interessos diferents alhora
de visitar la ciutat.
No hi ha turisme bo
i turisme dolent. No hem de caure en la trampa en considerar que
un tipus de turisme és bo o dolent, cal conèixer els límits. El
turista rodejat de turistes fa coses que no faria si estigues rodejat
d’autòctons. No es el mateix les trobades de skyters de la plaça
dels Àngels on comparteixen un mateix interès joves de diferents
nacionalitats, que l’aglomeració de turistes a la Barceloneta.
Producció
turística col·laborativa Existeix aquesta fórmula
col·laborativa voluntària per crear un producte turístic en base
al treball col·laboratiu en xarxa.
La taxa turística davant
d’una demanda i oferta tant dispersa, no funciona. S’hauria de
crear formes de fiscalització, preus diferenciats pel transport
públic, aplicar l’IVA als serveis turístics i redistribuir
l’activitat turística.
Les destinacions
turístiques poden canviar. Ens falten instruments per predir i
evitar un deteriorament de les zones més turístiques. Si el comerç
de Ciutat Vella es degrada i tota la seva economia es destina al
turisme arribarà un moment que el turista no voldrà tornar i
llavors no quedarà res i haurem perdut tota identitat. Hi ha llocs
que solament són visitats per turistes de poc nivell adquisitiu i
que solament volen divertir-se. Barcelona corre el risc de ser una
ciutat que depengui exclusivament del turisme.
El capital que
controla la industria del turisme. El capital és molt difícil
de controlar ha d’haver més control internacional, la màfia és
un perill real que els polítics estan obligats a denunciar. Saber
qui està darrera de l’expansió hotelera (companyies aèries,
grups hotelers, operadors turístics, bancs d’inversors, promotors
immobiliaris, màfies...)
El model de
ciutat. El model Barcelona ha esclatat, des del PERI de Ciutat
Vella fins el Fòrum de les Cultures, des de l’esponjament del
Raval, a la proposta de pistes d’esquí a Montjuic.
S’ha de fer política
urbana.
"S’ha de poder fundar un ‘nou model’ per una Barcelona dels ciutadans, dissenyat i controlat pels ciutadans mateixos, que valoritzi això que la ciutat ha estat al llarg de la historia i ho projecti al segle XXI, i reconegui el caràcter plural, divers i dinàmic de la societat barcelonina d’avui."
"S’ha de poder fundar un ‘nou model’ per una Barcelona dels ciutadans, dissenyat i controlat pels ciutadans mateixos, que valoritzi això que la ciutat ha estat al llarg de la historia i ho projecti al segle XXI, i reconegui el caràcter plural, divers i dinàmic de la societat barcelonina d’avui."
Intervencions
Pisos turístics
- No paguen impostos, molesten i degraden la convivència, s’han d'abolir tots.
- La invasió de turistes a Ciutat Vella prové de la fallida del sector industrial que va veure en el turisme una oportunitat. Els pisos turístics són pecata minuta comparat amb el problema de fons, no es pot anar posant remei a pedassos. Al Raval hi ha 11.000 llits turístics, si s’hagués mantingut en 4.000 com fa 4 anys seria una altre cosa.
- El turisme té escales d’intervenció, algunes es poden abordar des de Districte, una d’elles és abolir el Pla d’Usos, si això fos possible el sector quedaria tocat i no ho permetrien.
- Cal analitzar la Barcelona preolímpica i postolímpica i veure que ha passat al barri de La Ribera. El problema és el model de turisme, s’ha exportat el model de Lloret que és un model fàcil. Considera que en aquest debat hauria d’estar algun membre de Districte.
- Ciutat Vella s’ha permès el turisme de borratxera i ara ja es massa tard per tornar enrere.
- Control a la proliferació de pisos turístics
Lloguer d’habitacions
- Cal considerar el lloguer d’habitacions als turistes una opció vàlida perquè hi ha control del soroll i no solen crear problemes als veïns, és una necessitat que es veuen abocats molts veïns a causa de la crisi.
- Es vol crear una associació per agrupar a tots els veïns que ho estan fent i que actualment depenen de AirBnB
Finalment es proposa
que aquest debat pugui tenir continuitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada