El 22 d’abril una manifestació de
treballadores recorria el Portal de l’Àngel denunciant el canvi d’horaris
comercials aprovat per l’Ajuntament (només ERC es va abstenir) després d’un
acord entre partits, patronal, grans associacions comercials i UGT. La norma
permet l’obertura de tot el comerç en diumenge i festiu durant 4 mesos l’any
(del 15 de maig al 15 de setembre) a bona part de la ciutat que inclou els
districtes sencers de Ciutat Vella i l’Eixample, així com barris de l’entorn
d’aquests, pertanyents a altres 6 districtes de la ciutat, pel fet de ser
considerada zona de gran afluència turística. La mesura comença a aplicar-se el
15 de maig, perjudicant el veïnat afectat, les treballadores del comerç i els
petits establiments d’aquests barris.Cal preguntar-se què en pensa la
població dels barris afectats, perquè precisament els horaris comercials
impacten enla vida quotidiana del veïnat, tant en quant a necessitats com
en l’impacte d’una activitat comercial d’alta intensitat als nostres
barris.
Els diumenges
i festius -amb les excepcions de 8 l’any- eren els pocs dies que podíem
passejar pel barri amb una certa calma. La concentració de comerços al centre
és una característica històrica que a les darreres dècades ha girat cap a
centres comercials urbans amb l’arribada de grans marques, franquícies i
botigues globals. Això fa que, al voltant dels circuits comercials,el barri
Gòtic esdevingui una zona massificada i d’hiperconsum les tardes dels
dissabtes, ambient que reproduirà la nova normativa els diumenges i festius,
impedient així la relativa relaxació setmanal que suposaven.
A més, la mesura només beneficia el
gran comerç perquè els de menys de 300 m² ja podien i poden obrir lliurement en
diumenges i festius. Per tant, la nova mesura anul·la un dels pocs avantatges
del petit comerç: quan entri (només falta el tràmit de la Generalitat), els
petits es veuran forçats un cop més a una competència absolutament desigual amb
els grans. Si abans podien escollir obrir, ara hauran de fer-ho per competir,
sovint sense prou personal ni capacitat per contractar-ne més.
En el front laboral, la mesura també
és desastrosa. Per molt que els defensors de la mesura argumentin que generarà
ocupació, qui hagi treballat en gran comerç sap perfectament que no va així:
l’obertura dominical no es tradueix en noves contractacions sinó en hores
extres (sovint pagades com a ordinàries) i en reestructuracions horàries,
reducció de personal durant la setmana per desplaçar hores de treball als
diumenges, etc.
En resum, ens trobem
davant d’una mesura desastrosa en tots els fronts. Perd el veïnat, perd el
petit comerç, perden les treballadores. Guanya el gran comerç. Les veïnes i els
veïns dels barris turistitzats estem fartes de veure aquesta liberalització
progressiva dels horaris, i hem de recordar un cop més que no som ni volem ser
un centre comercial, que no som ni volem ser un ressort turístic.
.jpg)
%20(1).jpg)
