Contra la corrupció al districte de Ciutat Vella 13 anys esperant el judici

El jutge estableix penes menors per la trama corrupta de Ciutat Vella 

La fiscalia pacta rebaixes de pena per a la trama de corrupció municipal dels pisos turistics de Ciutat Vella 

Empresarios admiten la trama corrupta de pisos turísticos en Barcelona y que amenazaron a una concejal 

Fa exactament tretze anys que l'associació de veïns i veïnes del Gòtic a traves de la Xarxa veïnal de Ciutat vella convoca una roda de premsa on s'explica als mitjans de comunicació el contingut de la querella per la qual ens personem com acusació popular a la causa oberta contra la trama de corrupció al districte, en relació a la tramitació de llicències il·legals d'apartaments turístics. 

 

Amb el lema CONTRA LA CORRUPCIÓ: TRANSPARÈNCIA el desembre de 2010 endeguem un moviment ciutadà per aconseguir que s'adoptin mesures contundents per posar a l'administració i els polítics al servei de la ciutadania. 

Amb l'enunciat "Els turistes als hotels i les cases pels veïns " es convida a senyalar els habitatges d'ús turístic il·legals en un mapa compartit de Ciutat Vella on va quedar palès la tramitació il·legal de llicències d'apartaments turístics i d'establiments hotelers.

Manifest - 2 de desembre del 2010

Davant l'existència d’una trama de corrupció i extorsió al Districte de Ciutat Vella que implicaria consellers i alts càrrecs municipals i que seria responsable de les amenaces a la ex-regidora Itziar González. El primer i únic càrrec públic que s’ha implicat a fons en la lluita contra la corrupció, ha escoltat la veu del veïnat i ha adoptat mesures concretes per posar-hi fi. Les entitats veïnals de la Xarxa Ciutat Vella volem manifestar el nostre rebuig i indignació per aquest nou afer que se suma al del cas Palau i mina encara més la confiança entre la ciutadania i la classe política. Recordem que va ser l’Associació de Veïns i Veïnes del Barri Gòtic, juntament amb la Xarxa Veïnal de Ciutat Vella que va iniciar la denúncia de la proliferació dels anomenats “pisos turístics” i l’aprovació irregular de llicències.
Les relacions socials es deterioren en tots els aspectes de la societat. quan la política es posa al servei del model econòmic liberal, subordinant els interessos de les persones al desenvolupament econòmic i financer.
Les polítiques municipals han desistit del seu deure de servei a la ciutadania i s’han posat al servei dels interessos del negoci turístic en detriment de les necessitats dels ciutadans, facilitant la creació de la xarxa de corrupció que deixa sense defensa a la ciutat i sense control legal a tota l’administració municipal.
Exigim l’obertura d’una investigació independent i imparcial, oberta a la participació de les entitats veïnals, en tant que hem estat les primeres en denunciar l’existència de trames corruptes al Districte. No acceptarem que aquesta investigació es tanqui en fals, tal i com ha succeït en la Comissió d’Investigació de l’Hotel del Palau de la Música.
Considerem que la corrupció és un afer transversal que afecta a la credibilitat de les institucions democràtiques i no ha de ser objecte de confrontació partidista. Demanem als grups municipals, responsabilitat pública i que no converteixin aquest afer en una pugna electoralista.
L’Associació de Veïns del Barri Gòtic, conjuntament amb la Xarxa Veïnal de Ciutat Vella, hem presentat un escrit per personar-nos com a acusació popular en el sumari obert contra els funcionaris corruptes, amb el convenciment de què únicament una ciutadania activa, controladora i fiscalitzadora pot ser una garantia eficaç contra la corrupció, i garantia de transparència a l’administració municipal.
Volem posar fil a l’agulla i fer entre tots i totes aquesta acusació popular. 
XARXA VEÏNAL DE CIUTAT VELLA

2 de desembre 2010

Els canvis puntuals en l’Ordenança de terrasses que entraran en vigor l’1 de gener de 2022

Desprès dels desacords presentats per entitats veïnals i plataformes per la defença de l'espai públic, el consistori s'ha posat al servei del Gremi de Restauració i al Plenari del Consell Municipal del 23 de desembre de 2021 s'ha aprovat definitivament la modificació de l’Ordenança de terrasses. El text ha rebut els vots a favor del Govern municipal, BCN x Canvi i la regidora no adscrita Marilén Barceló i les abstencions de JxCat, Cs i PP. D’aquesta manera, l’1 de gener entraran en vigor els canvis puntuals que adapten la normativa per consolidar les terrasses excepcionals ubicades en calçada arran de la pandèmia.  

Ens adherim al comunicat de la FAVB que ha emès a continuació 

https://www.favb.cat/comunicats/el-malson-de-les-terrasses

El requisits tècnics per a la col·locació de les terrasses en la calçada 

Els mobles hauran d’estar homologats Se situaran als espais de calçada confrontants a la vorera com cordons d’aparcament, sempre que no afectin a un carril bici o de transport públic i que no impedeixin el pas de serveis, la utilització dels serveis públics visualització dels senyals de trànsit i l’accés a pàrquings o equipaments. I caldrà garantir una distància adequada amb els altres elements de l’entorn per garantir l’accessibilitat i la seguretat. També es regula la col·locació de para-sols –no podrà haver–hi cap punt del para-sol a menys de 20 cm del límit exterior de la plataforma–, i no s’admet l’ús de paravents. Tampoc es podran col·locar jardineres entre la plataforma i la vorera.

   

 

[Comunicat Associació de Veïns i Veïnes del Gòtic] Al Gòtic volem fer recollida selectiva de residus

Des de l'AVV del barri Gòtic volem denunciar la manca de contenidors de recollida selectiva i la impossibilitat de separar els residus, problema que arrosseguem des de fa anys

Tenim un nombre clarament insuficient de contenidors de recollida selectiva de paper, vidre i envasos (12, 10 i 10 respectivament) situats, a més, cap als extrems del barri. No hi ha cap contenidor ni de brossa orgànica ni de rebuig a tot el barri. La recollida pneumàtica de rebuig i orgànica va ser desactivada fa temps, i la recollida porta a porta no contempla la separació: hem de baixar les bosses de les 20h a les 22h, sense cap indicació per distingir el rebuig de l'orgànica, de manera que es baixen indistintament i durant la recollida acaben totes al mateix contenidor.   Ens preguntem a què es deu aquest greuge comparatiu amb altres barris. La raó que sempre ens ha donat l'Ajuntament és que al Gòtic els carrers són massa estrets pel pas de camions i el buidatge de contenidors, raons que no se sustenten si observem el plànols del Districte, on veiem que aquesta problemàtica també és comuna als altres barris, en els quals sí que hi ha un bon nombre de contenidors. El pas continuat de furgonetes de repartiment de mercaderies i de camions amb la distribució de roba neta als hotels és una altra evidència que entra en contradicció amb els arguments utilitzats habitualment per l'Ajuntament. El Gòtic té una població resident de més de15.000 persones i, a més, una enorme població flotant formada majoritàriament per turistes que generen, diàriament, un volum d’escombraries molt més alt que la població local. Un motiu més per reivindicar la instal·lació de més contenidors.

Tot fa pensar que el veritable motiu de la manca de contenidors té a veure, precisament, amb l'explotació turística del barri. Semblaria que la seva presència no lliga amb la imatge bucòlica que es ven del barri, no queda bé a Instagram i no es correspon amb la marca Barcelona.                                                       

Darrerament es parla d'un sistema porta a porta  que, després d'un període de prova a d’altres barris, s'hauria d'estendre a tota la ciutat. Però les polèmiques han estat nombroses i, sense entrar ara a valorar-les, no sembla que aquest sistema pugui ser implementat aviat al Gòtic. Per tot plegat exigim al Districte de Ciutat Vella que deixi de menysprear el veïnat i que, si vol realment veïnificar el barri (el terme és seu), no es limiti a posar mobiliari urbà aquí i allà, sinó que ho acompanyi amb la instal·lació d'elements indispensables per a la vida quotidiana del veïnat (com contenidors de tot tipus de residus, papereres, fonts o ancoratges de bicicletes).

Adjuntem a la nostra reivindicació una proposta concreta, de mínims, d'emplaçaments per a distribuir nous contenidors. Per poder fer una efectiva recollida selectiva de residus al Gòtic hi ha d'haver contenidors a la Plaça Reial, l'Avinguda de la Catedral, la plaça de Ramon Berenguer, la Plaça Sant Miquel, La Rambla / Pla de la Boqueria, el Portal de l'Àngel i la Via Laietana / c/Comtal. Perquè som un barri viu, i perquè volem separar els nostres residus com a qualsevol altre barri.

En lluita pel clima, la salut i la vida - diumenge19S

Com sabeu, aquest proper diumenge 19 de setembre hi ha convocada una gran concentració de rebuig a les ampliacions d'aeroports. A les 12h al carrer Tarragona de Barcelona. Algunes persones i col·lectius del Districte, entre les quals l'AVV del Barri Gòtic, hem convocat una columna des de Ciutat Vella per anar totes juntes a la concentració. Sortirem a les 11h des del Pla de la Boqueria. Al web http://www.ampliacionsno.cat/  trobareu tota la informació sobre la convocatòria (manifest, mapa de la concentració, columnes...).

Aquestes ampliacions, i molt especialment l'ampliació de l'aeroport del Prat, són una greu amenaça per les nostres vides, per l'agreujament de la crisi climàtica i la consolidació i insistència en un model econòmic basat en el turisme, amb totes les conseqüències nefastes que això suposa. 

Assemblea general 2019-2020

Convocada el dia 25 de març a les 18:30h de 2020  

Assemblea general de l'associació que tindrà la possibilitat de participar presencialment o de manera telemàtica amb el seguent ordre del dia:  

Presentació i votació de candidatures per la renovació de la Junta. Es poden presentar candidatures enviant un correu a avbarrigotic@gmail.com o el mateix dia de l’Assemblea.

1. La Junta sortint proposa la següent candidatura: presidencia Martí Cusó, secretaria Teresa Picazo, tresoreria Stefania Paranzona, vocals Daniel Pardo, Diego Schvarzstein, Jaume Segui, la vicepresidència queda pendent per si s'escau.
2. Aprovació de l'acta anterior
3. Estat de comptes de l’Associació
4. Memòria d’activitats del 2019/2020
5. Informar, i aprovar si s’escau, les següents propostes:  a)Tal com vàrem anunciar al darrer escrit, proposem renovar l'estructura de l'associació i fer-nos en una sola entitat amb l'Espai Social del Gòtic La Negreta. Aquesta proposta implica canviar el nom de l’Associació per: Associació de Veïns i Veïnes del Barri Gòtic-La Negreta. b) Modificar l’Article 4 dels nostres Estatuts per admetre com associats a persones jurídiques.           

Aquestes modificacions estatuàries es podrien afegir com a “Disposicions addicionals” al final dels Estatuts.

      6.Torn obert de paraula

 

 

 

 

 

 Memòria de les activitats

2019

• Visita de la Síndica de Greuges de Barcelona (detecció d'anomalies en el barri que afecten als veïns, diagnosi i carta de recomanacions per a l'alcaldia)
• Suport veïnat de la Placeta de Manuel Ribé pel tema terrasses i soroll
  
• Debat i taller sobre el soroll al Borsi posteriorment es crea el grup de Soroll i Oci Nocturn
• Cinema a la Fresca
• Reunió varies entitats amb la GU (Jaume, Diego )
  

         Col·laboració

• revetlla de Sant Joan,
• amb la Plataforma per un port ciutadà contra l'Hermitage a la Barceloneta
• Festes de Sant Roc
• Acció pel clima manifestació Turisme massiu col·lapsa el planeta
• Adhesió al manifest contra empresonament polítics

2020

Covid

• Subscrivim manifest FAVB Salut
• Participació en la jornada debat sobre convivència i seguretat organitzades per la FAVB
  
• Escrit al blog sobre la situació de tancament per pandèmia
• Primers manifestos sobre la situació del CAP Gòtic
• Es crea la plataforma CAP Gòtic nou Ja
• S'aconsegueix fer un berenar revetlla de Sant Joan a plaça de la Mercè amb totes les mesures Covid
• S'aconsegueix fer Cinema a la Fresca amb totes les mesures Covid
• Manifest CAP Gòtic Nou Ja
• Primeres intervencions al carrer amb la instal·lació carpa plaça Joaquim Xirau i desmuntatge del parc infantil per a la construcció dels mòduls(es demana a districte la substitució del parc infantil per jocs a la plaça de la Mercè)
• Vacunes Negreta gestió
• Aportem documentació de les lluites veïnals per a la inauguració de la plaça de Sant Miquel
• Aportacions al PAM  2020 / 2023 de veïnificació del barri (papereres, arbrat, fonts etc) Com associació es confecciona la proposta de mapeig per posar arbrat, fonts, bancs i papereres al barri i que ha estat adoptada com un punt del consell de barri del 25/02/2021 anomenat com a veïnificació del barri Gòtic
  
• Formem part de la Comissió de Seguiment del Consell de Barri Gòtic
• Formem part del Consell de Salut de Ciutat Vella
• Actualment formem part del projecte de la Memòria Visual del Barri Gòtic endegat per l'Observatori de la Vida Quotidiana i el Pla de Barris
• Formem part de la Taula de Memòria històrica i democràtica de Ciutat Vella (2019)

 

Xerrada sobre la perillositat de l'amiant

 

les associacions veïnals del districte de Ciutat Vella convoquen 

a una xerrada on-line dimecres  3 de març, a les 18'30h

 

Veïnificació de la Plaça Sant Miquel: fins quan i en quina mesura ?

La Plaça de Sant Miquel com a metàfora del barri en temps de pandèmia

Ajuntament de Barcelona

Recentment la plaça Sant Miquel s'ha tornat a obrir a l'ús públic després d'una reforma que s'ha allargat més del previst a causa de la pandèmia. Es tracta d'una plaça d'una amplitud atípica al Gòtic, deguda a una de les primeres operacions d'esponjament (anys 60), i molt marcada per comptar entre les seves façanes les dels tres edificis centrals de l'Ajuntament: (l'històric, el Nou i el Novíssim), així com per la intensa activitat generada al seu voltant per quest fet.                         

El Pla de Barris Gòtic Sud / Raval Sud  ha generat espais de participació, ha dinamitzat la plaça durant mesos amb activitats i amb mobiliari urbà que s'instal·lava cada dia, i ha fet també una mica d'arqueologia recent quant a reivindicacions veïnals sobre l'espai.  Fins i tot el consistori ha aplicat el neologisme veïnificació, un d'aquells termes sovint utilitzats per l'administració, que tendeixen a buidar de contingut conceptes populars.

I és que la plaça és sovint objecte de reivindicacions veïnals des de fa dècades. Ja a finals dels anys 70 el veïnat organitzava protestes a la plaça contra l’ocupació de vehicles tant municipals com dels treballadors i treballadores del propi Ajuntament. La construcció del pàrquing, que havia de servir per deixar la plaça lliure de vehicles, va haver d’aturar les obres per l'aparició de restes arqueològiques, motiu pel qual la plaça va seguir tenint vehicles aparcats. Les protestes del veïnat arriben quan difícilment es poden organitzar a la plaça els mercats de pagès i els actes de la festa major del Gòtic que s'hi celebraven pels volts de Sant Jaume.

Més recentment, la plaça ha estat escenari de reivindicacions de la marea groga de Ciutat Vella per les retallades a l’ensenyament. Es van concentrar a la plaça mestres, alumnes, mares i pares de totes les escoles de Ciutat Vella en un acte festiu de reivindicació col·lectiva. 

L'any 2012, l’escultura “Homenatge als Castellers” (popularment conegut com “la ferralla”) va provocar polèmica pel seu elevat cost i per fer-se d’esquena al veïnat i sense cap consulta prèvia, desplaçant el flux de vehicles i de retruc els bancs on seien els veïns i veïnes a prendre el sol; així, la seva inauguració el dia de Santa Eulàlia va ser acollida amb protestes veïnals i la pancarta Ni ferralla ni retallades !

Dos anys després, el col·lectiu Fem Plaça   va escollir Sant Miquel per a la primera de les seves accions de recuperació d'espais públics com a llocs d'esbarjo i de trobada. En va resultar, a més d'una primera experiència reveladora a la que seguirien desenes d'altres per tota Ciutat Vella, un acurat estudi dels problemes i conflictes que tenien lloc a la plaça, així com una sèrie de propostes per superar-los: aparcament, circulació rodada, sobreocupació de terrasses, manca de bancs i necessitat de verd, jocs infantils massa tancats, i sobre tot l’ombra etc.

 

 

La reforma sembla haver pres bona nota de l'històric de les reivindicacions veïnals, i planteja una proposta ambiciosa i poc habitual als barris del centre: uns jocs infantils que superen la idea de tancament per estendre's cap a una bona part de la plaça amb més mobiliari urbà de l'habitual i alguns arbres. La resposta del veïnat ha estat entusiasta i des del primer dia la plaça gaudeix d'una vitalitat que fa goig. A més de les llums, però, hi ha més ombres que les que projecten aquests set arbrets.  La més  evident i reiterada és l'ús de la plaça com a aparcament de vehicles i zona informal de càrrega i descàrrega. La presència de vehicles a la plaça hauria de ser reduïda al mínim imprescindible. 

D’altra banda sembla evident que, més enllà d'alguns encerts inqüestionables, l'èxit de la reforma es veu afavorida per les singulars circumstàncies a què obliguen el coronavirus i les seves conseqüències. Per exemple, la desaparició temporal d'unes terrasses que pràcticament monopolitzen una part important de la plaça, i que ara van reapareixent i desapareixent al ritme de l'afectació de la pandèmia. Però, més àmpliament, també l'ensorrament de l'activitat turística a la ciutat: Sant Miquel és una plaça molt cèntrica dins el barri amb més pressió turística de la ciutat i, fins a fa poc temps, hi passaven cada dia milers de turistes que comprometien enormement el seu gaudi veïnal. Com a tants altres racons del Gòtic, durant la pandèmia hem vist la recuperació del seu paper d'espai de jocs i trobada, durant tant anys segrestat per la saturació turística. Però el seu futur és incert i dependrà de l'èxit que lobbies i fanàtics de la turistització tinguin en la seva missió de reprendre l'espoli turístic dels nostres barris, així com de la resistència que hi oposi el veïnat, ara per ara molt motivat per aquesta mateixa recuperació.

Per altra banda, la desturistització del barri i la ciutat -ja veurem i lluitarem fins a quin punt efímera o més duradora- no fa evitar certs vicis adquirits al llarg de tants anys de culte al turisme. No sembla lògic, per exemple, que en una plaça tan àmplia i oberta no s'hi trobi espai per a uns normalíssims contenidors de recollida selectiva d'escombraries. Normals, en fi, a qualsevol altre barri, perquè a bona part de la superfície del Gòtic llueixen per la seva absència. També crida l'atenció que una de les diverses reivindicacions veïnals mai ateses en sigui una de tan necessària com un tendal que doti d’ombra els espais de joc infantil, un tendal que podria no adequar-se a una certa concepció estètica del barri. Passa el mateix amb els aparcaments de bici o elements tant bàsics i comuns a d'altres barris com ara bancs, fonts o papereres. Semblaria que algú pensa que el nostre és un barri massa bonic per ser dedicat a altres funcions que la de ser imatge i aparador de la ciutat. Doncs no: som un barri i vivim aquí; tenim drets i necessitats, i no pararem fins que els conquerim i les cobrim.

Valgui com a exemple la plaça Sant Miquel: com a veïnes tenim molt clar el nostre rol d'usuàries que la cuiden i vetllen pel seu bon ús i estat. Ens preguntem, però, fins a quin punt l'administració tindrà la voluntat i la capacitat de garantir que cotxes, terrasses i activitat turística no acabin deixant aquesta reforma en poc més que una anècdota, com les anteriors.