Pel veïnat, les treballadores i el petit comerç: prou liberalització d'horaris comercials !

 

El 22 d’abril una manifestació de treballadores recorria el Portal de l’Àngel denunciant el canvi d’horaris comercials aprovat per l’Ajuntament (només ERC es va abstenir) després d’un acord entre partits, patronal, grans associacions comercials i UGT. La norma permet l’obertura de tot el comerç en diumenge i festiu durant 4 mesos l’any (del 15 de maig al 15 de setembre) a bona part de la ciutat que inclou els districtes sencers de Ciutat Vella i l’Eixample, així com barris de l’entorn d’aquests, pertanyents a altres 6 districtes de la ciutat, pel fet de ser considerada zona de gran afluència turística. La mesura comença a aplicar-se el 15 de maig, perjudicant el veïnat afectat, les treballadores del comerç i els petits establiments d’aquests barris.

Cal preguntar-se què en pensa la població dels barris afectats, perquè precisament els horaris comercials impacten enla vida quotidiana del veïnat, tant en quant a necessitats com en  l’impacte d’una activitat comercial d’alta intensitat als nostres barris.

Els diumenges i festius -amb les excepcions de 8 l’any- eren els pocs dies que podíem passejar pel barri amb una certa calma. La concentració de comerços al centre és una característica històrica que a les darreres dècades ha girat cap a centres comercials urbans amb l’arribada de grans marques, franquícies i botigues globals. Això fa que, al voltant dels circuits comercials,el barri Gòtic esdevingui una zona massificada i d’hiperconsum les tardes dels dissabtes, ambient que reproduirà la nova normativa els diumenges i festius, impedient així la relativa relaxació setmanal que suposaven.

A més, la mesura només beneficia el gran comerç perquè els de menys de 300 m² ja podien i poden obrir lliurement en diumenges i festius. Per tant, la nova mesura anul·la un dels pocs avantatges del petit comerç: quan entri (només falta el tràmit de la Generalitat), els petits es veuran forçats un cop més a una competència absolutament desigual amb els grans. Si abans podien escollir obrir, ara hauran de fer-ho per competir, sovint sense prou personal ni capacitat per contractar-ne més.

En el front laboral, la mesura també és desastrosa. Per molt que els defensors de la mesura argumentin que generarà ocupació, qui hagi treballat en gran comerç sap perfectament que no va així: l’obertura dominical no es tradueix en noves contractacions sinó en hores extres (sovint pagades com a ordinàries) i en reestructuracions horàries, reducció de personal durant la setmana per desplaçar hores de treball als diumenges, etc.

En resum, ens trobem davant d’una mesura desastrosa en tots els fronts. Perd el veïnat, perd el petit comerç, perden les treballadores. Guanya el gran comerç. Les veïnes i els veïns dels barris turistitzats estem fartes de veure aquesta liberalització progressiva dels horaris, i hem de recordar un cop més que no som ni volem ser un centre comercial, que no som ni volem ser un ressort turístic.