12 de novembre de 2011

Fotos i un Relat sobre l'Itinerari Tornem a la Rambla



Tornem a la Rambla

El passat dissabte 5 de novembre, veïns i veïnes de Barcelona vam passejar per la Rambla, tot aturant-nos a xerrar i compartir experiències sobre la deriva que ha patit aquest passeig. El que fa pocs anys era quasi una tradició a la ciutat, ara és tota una excepció, doncs el passeig està ocupat per turistes i s’ha transformat per tal de satisfer les seves necessitats.
Més d’un centenar de ciutadans, alguns equipats amb cadires dutes de casa, vam baixar des de Canaletes fins a les Golondrinas, fent parades per donar la paraula a amics que ens recordaren els orígens de tan injuriat carrer, el seu paper en les celebracions i manifestacions (aquí se celebrà la proclamació de la República!, ens recordava l’Andrés), com a punt de trobada (com va dir la Teresa, jo venia a passejar per la Rambla el dia que em sentia sola, doncs sabia que algú o altre trobaria; ara ja no hi vinc mai), com a espai de reflexió i discussió (en Manuel assegurava haver discutit la tesi amb el seu tutor passejant Rambla amunt i Rambla avall), com a eix comercial de la ciutat (la Montserrat lamentava que els barcelonins ja no baixem a comprar a la Boqueria, que es va transformant en un mercat de sucs i productes de ràpid consum per als turistes) o que obria pas a un teixit de botigues de proximitat que van desapareixent (deixant a canvi la creació d’un escenari fictici més turístic i vendible, que en Josep comparava amb la transformació de Praga).

Els canvis que aquest passeig ha patit no només han afectat a usuaris, sinó també als que sempre hi han treballat i viscut d’ell. Les noves ordenances del civisme estan intentant organitzar i limitar aquelles pràctiques que han estat part i identitat del passeig: des de les parades d’animals, ara desvirtuades en quioscs que inventen nous productes pel turisme, que esperen a que l’ajuntament els notifiqui finalment què han de fer; fins a les treballadores sexuals, que s’han vist foragitades amb excuses de problemes de convivència que no fan més que vulnerar els drets d’un col·lectiu ja marginat.

Però més enllà de laments i nostàlgies, la passejada pretenia obrir un debat, no només sobre les causes d’aquestes transformacions, sinó de cara a poder elaborar una proposta de nous usos. Doncs a partir d’ara s’obre un procés participatiu per tal d’elaborar un nou projecte de passeig, partint de les premisses inicials que ens enumerava en Xavier: de constatar que ningú no està en contra del turisme però sí del seu descontrol, de quan perjudica la convivència amb l’habitant, quan no és responsable, quan no s’avalua la capacitat de càrrega d’un barri, quan no hi ha un pla d’usos ni s’aplica una taxa ecològica.

La Rambla que tots coneixíem no tornarà, però cal que inventem una nova Rambla en la que tots i totes hi tinguem cabuda. Us convidem a participar-hi!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada