Podem parlar de justícia amb la boca ben oberta o l’hem de tancar mossegant-nos la llegua per no dir un disbarat. Ningú es vol quedar sense sostre, i quan apareix un cas de desnonament s’engeguen les alarmes socials i la indignació popular. El més greu és que la nostra societat permet que s’hi arribi a aquesta situació. El recorregut burocràtic que la justícia imposa en aquests casos, no s’atura. No pagar el lloguer significa anar al carrer, la justícia cega no pregunta, actua fredament.
Quan un veí o veïna sent alterada la seva privacitat injustificadament, o demana millores justes al seu habitatge i arrel d’això es queda al carrer, costa d’entendre que ningú l’assabenti que està sent víctima d’un assetjament, i probablement durant molts anys.
Quan un veí o veïna sent alterada la seva privacitat injustificadament, o demana millores justes al seu habitatge i arrel d’això es queda al carrer, costa d’entendre que ningú l’assabenti que està sent víctima d’un assetjament, i probablement durant molts anys.
La situació d’en Pere Traveries no és un cas aïllat a Ciutat Vella. En un barri on els guanys que deixa el turisme massificat justifiquen l’alteració de la convivència veïnal, la pressió de les immobiliàries és freqüent.
Els veïns i veïnes saben què significa la indefensió i actuen solidàriament. T.Picazo. Per llegir la notícia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada