La modificació del Pla d'Usos de Ciutat Vella

Ciutat Vella no deixa indiferent a ningú. Tot el que afecti els barris més canalles de Barcelona genera un debat, més o menys constructiu, més o menys destructiu, en què sentiments contradictoris orbiten al voltant d'una mateixa reflexió: ¿cap on va el districte? La modificació del pla d'usos que impulsa el govern de CiU ha insuflat aquesta discussió, amanida per la pressió turística, la conjuntura econòmica, la identitat veïnal i la ideologia política. PP, hotelers i comerciants abracen la possibilitat d'obrir el vedat hoteler. La resta de partits s'hi oposen al·legant que es posa en perill la convivència, i els veïns s'hi oposen frontalment perquè consideren que l'explotació turística ha tocat sostre.

El passeig de Colom, on es podran obrir nous hotels sense límit, ahir. JOAN CORTADELLAS

El pla d'usos que cuina Xavier Trias permetrà la instal·lació de nous hotels en gran part del perímetre del districte, així com en aquells edificis catalogats que, a canvi de facilitar la llicència, siguin rehabilitats, cosa que limita aquesta opció a allotjaments de luxe. També es permet l'expansió hotelera a la Rambla, l'entorn de la Via Laietana, la Ciutadella i la Barceloneta. En aquests casos, l'operació requeriria el rescat de permisos, és a dir, comprar els llits a un establiment per traslladar-los a una nova ubicació i amb una categoria superior. 

 «EVITAR ELS GUETOS» / El PP va ser l'únic partit que va votar en contra del pla d'usos vigent, una obra en què la regidora independent Itziar González va treballar intensament amb entitats i partits polítics abans de tancar-lo. El regidor conservador Alberto Villagrasa admet que el partit «veu amb bons ulls» que es permeti la instal·lació de nous hotels, encara que considera més urgent «invertir i millorar la xarxa comercial de Ciutat Vella per donar cabuda a establiments de qualitat». «No som partidaris d'obrir segons quins locals que generen guetos, com els locutoris, que no han ajudat gens a la cohesió dels barris», sosté. Jordi Martí, líder del grup municipal socialista, considera que col·locar més llits a Ciutat Vella equival a «posar en perill la convivència i l'equilibri entre veïns i turistes», i insta a no donar màniga ampla perquè el sistema actual s'ha demostrat eficaç.

Ricard Gomà (ICV-EUiA) va més enllà a l'acusar Trias d'impulsar un «pla classista i insolidari al servei del lobby turístic» que trencaria el que va ser «un gran acord veïnal del districte». Jordi Portabella (UpB) també apel·la al «fort consens» que sustenta el pla d'usos actual i alerta sobre «la fragilitat de l'ecosistema socioeconòmic de Ciutat Vella». Sobre l'ampliació, el líder independentista convida l'alcalde a apostar més per la descentralització turística que per la concentració d'hotels al centre.

Maria Mas, portaveu de la Xarxa Veïnal de Ciutat Vella i de l'Associació de Veïns del Casc Antic, no és optimista ni davant el canvi en el pla ni davant la possibilitat d'impedir-lo. «Ens hi oposarem tant com puguem, però el poder del lobby hoteler és molt gran», apunta. Mas apunta també al perill de l'aparició de nous casos d'assetjament immobiliari com a conseqüència de l'agrupació de pisos turístics per finques, un detall que el nou pla mantindria. En la mateixa línia es pronuncia Oriol Casabella, president de l'Associació de Veïns de la Barceloneta, que també està preocupat per la mobilitat de llicències. «El barri ja en té prou amb el que té. No pot suportar més pressió turística. No creiem en aquest model», prossegueix.

Eduard Elias, membre de la Plataforma de Veïns de la Rambla, considera «directament una aberració» que es permeti l'obertura de nous establiments hotelers. «En l'última reunió del Pla Cor, fa mesos, se'ns va anunciar a bombo i platerets un pla d'inspecció de llicències que vam aplaudir. Ens sentim enganyats; no només no han presentat cap resultat, sinó que ens trobem ara amb el fet que ens envien més turistes», censura.